Ahimsa en el jainisme

Representació en relleu d'Ahimsa
Representació en relleu d'Ahimsa
Escultura que representa el missatge del jainisme: "Ahinsa Parmo Dharm"
Pintura en un temple jainista amb la declaració "ahinsā paramo dharma" (no fer-se lesions és la virtut/religió més alta)

Ahimsã (Ahimsā, o també ahimsa, en sànscrit: अहिंसा AITS: ahimsā, pāli:[1] avihimsā) és un principi bàsic que forma el pilar de l'ètica i la doctrina en el jainisme. L'Ahimsa va ser inclòs com a principi bàsic pel 24è i el darrer dels Tirthankara del jainisme, Mahavira, però no per cap altre dels anteriors. El terme ahimsa significa, literalment, la «no-violència cap a la vida», «no-dany» i que un «no pot ofendre una altra persona». El vegetarianisme i altres pràctiques i rituals no-violents dels jainistes sorgeixen del principi d'ahimsa. Hi ha cinc pecats específics del principi d'Ahimsa a les escriptures jainistes: lligar els animals, colpejar-los, mutilar les seves extremitats, sobrecarregar-los i negar-los el menjar i el beure. Qualsevol altra interpretació està subjecta a eleccions individuals i no estan autoritzada per les escriptures.[2][3]

El concepte jainista d'ahimsa és molt diferent del concepte de no-violència que es troba en altres filosofies. La violència acostuma a associar-se al dany que es causa als altres. Però, segons la filosofia jainista, la violència es refereix principalment a fer-se mal a un mateix, un comportament que inhibeix la capacitat de l'ànima per aconseguir el moksa (l'alliberament del cicle de naixements i morts).[4] Al mateix temps, però, també implica la violència cap als altres perquè és aquesta tendència, la de fer mal als altres, la que finalment perjudica la pròpia ànima. A més, els jainistes amplien el concepte d'ahimsa no només als humans, sinó a tots els animals, plantes, microorganismes i tots els éssers amb vida o potencial vital. Tota vida és sagrada i tot té dret a viure-la sense por del seu màxim potencial. Els éssers vius no han de témer aquells que han fet el vot d'ahimsa. Segons el jainisme, la protecció de la vida, també coneguda com abhayadānam,[5] és la caritat suprema que una persona pot fer.

L'«Ahimsa Paramo Dharma» és una frase que se cita sovint tot seguida per la «Dharma Hinsa Tathaiva Cha». Això vol dir que la no-violència és la suprema religió, però per a protegir la religió, encara que requereixi de violència, és la forma suprema de religió, tot i que s'hauria de practicar com a excepció.

L'ahimsa no només indica l'absència de violència física, sinó que també indica l'absència de desig de caure en qualsevol tipus de violència.[6] Els jainistes han defensat fermament el vegetarianisme i la no-violència al llarg dels segles.[7]

  1. Rune E. A. Johansson (2012). Pali Buddhist Texts: An Introductory Reader and Grammar. Routledge. p. 143. ISBN 978-1-136-11106-8
  2. Jain, Vijay K. Acharya Umasvami's Tattvarthsutra. (Primera ed.), 2011. [[Special:BookSources/ISBN 978-81-903639-2-1|ISBN ISBN 978-81-903639-2-1]]. 
  3. Sangave, Vilas Adinath. Facets of Jainology: Selected Research Papers on Jain Society, Religion, and Culture. Mumbai: Popular Prakashan, 2011. [[Special:BookSources/ISBN 978-81-7154-839-2.|ISBN ISBN 978-81-7154-839-2.]]. 
  4. Jaini, Padmanabh S. The Jaina Path of Purification, 1998, p. 167. 
  5. Varni, Jinendra. Saman Suttam. Jain, Sagarmal (ed.)., 1993, p. 335. 
  6. Varni 1993, p. 154 "Even an intention of killing is the cause of the bondage of Karma, whether you actually kill or not; from the real point of view, this is the nature of the bondage of Karma."
  7. Dundas, Paul. The Jains. Hinnels, John (ed.). London: Routledge, 2002. [[Special:BookSources/ISBN 0-415-26606-8|ISBN ISBN 0-415-26606-8]]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search